NOTA: En construcció constant.
per ordre alfabètic. A vegades no
de l'autor sinó del tema o l'element
important, etc.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
BAUÇÀ
Poeta, Un. Un poeta parla bàsicament de l'ésser.
És aquell que sap reconèixer que la seva mirada de les coses no coincideix amb la dels altres. La mirada, simplement. I accepta el conflicte. Els poetes dolents o falsos són aquells que presumeixen d'entendre la mirada dels altres. [...]
Ha d'assumir tres coses:
-El que hi ha -l'existent amb el que exigeix: la llei de la gravetat, el sexe, l'estultícia, la grosseria de la vida...;
-El fet de no estar d'acord amb res d'això;
-Haver de maldar forçosament per a construir una altra cosa.
Un poeta és aquell que copsa l'Univers i no només la veïna del replà, i a més no pretén explicar ni una cosa ni l'altra. [...]
Un poeta pot ser i fer qualsevol cosa. Però allò segur que no fa és el que vaig veure fer a un que havia adquirit un nom sota aquest paraigua i parlava per la TV, interrogat per un altre que havia intentat el mateix, però havia acabat essent presentador de TV. Doncs: el poeta interrogat va dir que aquell seria l'últim llibre, que ja era hora de retirar-se -sic-. Encara no he tornat de l'emoció: parlava igual que un showbusinessman. Realment, no en tenia res de poeta, sobretot perquè demostrava dient això que no tenia la menor idea de com funcionava un poeta autèntic. D'entrada, no pot deixar d'escriure -es publiqui o no es publiqui, hi hagi o no hi hagi Déu-. Cal assenyalar que un poeta pot escriure de cap: no necessita un estri determinat ni l'escriptura, si hom insisteix. És com si un peix decidís acabar de nedar. Impossible. [...]
Ara bé: hi ha una "mena" de poesia i una "mena" de poetes que existeixen i que gaudeixen de l'acceptació popular. Aquests, evidentment, no neixen i són instruïts aproximativament igual que un venedor de cara al públic.
És aquell que sap reconèixer que la seva mirada de les coses no coincideix amb la dels altres. La mirada, simplement. I accepta el conflicte. Els poetes dolents o falsos són aquells que presumeixen d'entendre la mirada dels altres. [...]
Ha d'assumir tres coses:
-El que hi ha -l'existent amb el que exigeix: la llei de la gravetat, el sexe, l'estultícia, la grosseria de la vida...;
-El fet de no estar d'acord amb res d'això;
-Haver de maldar forçosament per a construir una altra cosa.
Un poeta és aquell que copsa l'Univers i no només la veïna del replà, i a més no pretén explicar ni una cosa ni l'altra. [...]
Un poeta pot ser i fer qualsevol cosa. Però allò segur que no fa és el que vaig veure fer a un que havia adquirit un nom sota aquest paraigua i parlava per la TV, interrogat per un altre que havia intentat el mateix, però havia acabat essent presentador de TV. Doncs: el poeta interrogat va dir que aquell seria l'últim llibre, que ja era hora de retirar-se -sic-. Encara no he tornat de l'emoció: parlava igual que un showbusinessman. Realment, no en tenia res de poeta, sobretot perquè demostrava dient això que no tenia la menor idea de com funcionava un poeta autèntic. D'entrada, no pot deixar d'escriure -es publiqui o no es publiqui, hi hagi o no hi hagi Déu-. Cal assenyalar que un poeta pot escriure de cap: no necessita un estri determinat ni l'escriptura, si hom insisteix. És com si un peix decidís acabar de nedar. Impossible. [...]
Ara bé: hi ha una "mena" de poesia i una "mena" de poetes que existeixen i que gaudeixen de l'acceptació popular. Aquests, evidentment, no neixen i són instruïts aproximativament igual que un venedor de cara al públic.
Pràctics, Hem de ser. Quan tinguem ganes de pelar-nos-la, fem-ho encontinent.
BAUÇÀ, Miquel El Canvi
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
BEUYS
"Es va perdent la dignitat de l'art més i més. Es dirigeix per les modes, tot són tendències. (...) Mentrestant, la pròpia essència de l'art, la seva dignitat, desapareix. I jo hi afegeixo: " D'acord, pintar quadres, però ja veuràs que cada vegada són pitjors". És molt clar. Només aquell que, diguem, "talla" la tela immers de ple en questa problemàtica manté encara una raó important per produir alguna cosa de qualitat."
BEUYS, Joseph d'una entrevista a la revista LAPIZ núm 269/270
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
BOLAÑO
"No sé si me entiende. maestro. Sólo la poesía, y no toda, eso que qude claro, es alimento sano y no mierda.
La voz del joven Guerra surgió, fragmentada en esquirlas planas, inofenisvas, desde una enredadera, y dijo: Georg Trakl es uno de mis favoritos."
"Qué triste paradoja, pensó Amalfitano. Ya ni los farmacéuticos ilustrados se atreven con las grandes obras, imperfectas, torrenciales, las que abren camino en lo desconocido. Escogen los ejercicios perfectos de los grandes maestros. O lo que es lo mismo: quieren ver a los grandes maestros en sesiones de esgrima de entrenamiento, pero no quieren saber nada de los combates de verdad, en donde los grandes maestros luchan contra aquello, ese aquello que nos atemoriza a todos, ese aquello que acoquina i encancha, y hay sangre y heridas mortales y fetidez."
BOLAÑO, Roberto 2666 2008, Barcelona: Anagrama
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
CAMUS
"D'aquest gran crit de pedra que Djémila llança a les muntanyes, el cel i el silenci, jo en sé bé la poesia: lucidesa, indiferència, els veritables cignes de la desesperació o la bellesa." (26)
"Des de fa vint segles, els homes s'han proposat de tornar decents la insolència i la ingenüitat gregues disminuint la carn i complicant el vestit. Avui, per damunt d'aquesta història, la cursa dels joves per les platges de Mediterrani renova els gests magnífics dels atletes de Delos." (29)
CAMUS, Albert Noces/L'estiu 1990, Barcelona: edicions 62 (traduït per Lluís Calderer)
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
CIORAN
"Sobre això de l'honestedat li'n diré una cosa. Quan algú emprèn un assaig de quaranta pàgines sobre el que sigui, comença per certes afirmacions prèvies i en queda presoner. Certa idea de l'honestedat l'obliga a continuar respectant-les fins al final, a no contradir-se. Tot i així, segons va avançant el text, va oferint noves temptacions, que s'han de rebutjar perquè aparten del camí traçat. Hom és presoner en un cercle traçat per si mateix. D'aquesta manera hom es fa honorable i cau en la falsedat i en la falta de veracitat. Si això passa en un assaig de quaranta pàgines, què pot passar en un sistema! Aquest és el drama de tot pensament estructurat, el de no permetre la contradicció. D'aquesta manera es cau en la falsedat, es menteix per resguardar la coherència. En canvi, si hom fa sistemes, en el curs d'un mateix dia es pot una cosa i la contrària. Per què? Perquè cada fragment sorgeix d'una experiència diferent i aquestes experiències sí que són veritables: són el més important. Es pot dir que això és irresponsable, però si ho és, ho serà en el mateix sentit en que la vida és irresponsable. Un pensament fragmentari reflecteix tots els aspectes de la nostra experiència: un pensament sistemàtic reflecteix només un aspecte, l'aspecte controlat, així doncs empobrit. En Nietzsche, en Dostoievksi, parlen tots els tipus d'humanitat possibles, totes els experiències. En els sistema només parla el controlador, el senyor. El sistema és sempre la veu del senyor: per això tot sistema és totalitari, i el pensament fragmentari és l'únic que roman lliure." (Cioran, 1996:22)
"Jo mai he pogut fer res amb la meva vida. Per què no he actuat en la meva vida? Perquè no crec en el sentit."
(Cioran, 1996:53)
"El que és interessant és que en ambdues civilitzacions, tan diferents, l'experiència mística està formulada quasi amb els mateixos termes, perquè, en el fons, si pensem en l'èxtasi, tant a l'Orient com a l'Occident, no té importància, hi ha altures que forcen el llenguatge. Siguem on siguem, ens veiem obligats a fer servir determinades expressions. Per tant, hi ha una similitud a les altures." (Cioran, 1996: 6
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
DOSTOIEVSKI
(del pròleg de Memòries del subsòl)
"Perquè, per triomfar sobre una incomprensió, el millor mitjà és considerar-la sincera i mirar de comprendre-la"
André Gide
(del llibre)
"No penseu que l'home s'estima més altres coses que el benestar? No pot ser que estimi de la mateixa manera el sofriment? No pot ser que el sofriment li sigui tan profitós com el benestar? Perquè està comprovat que l'home de vegades estima el sofriment amb una passió terrible. I no cal pas recórrer a la història universal per confirmar-ho; pregunteu-vos-ho a vosaltres mateixos si sou humans i heu viscut, per poc que sigui. Jo, personalment, penso que estimar únicament el benestar és indecorós. Estigui bé o estigui malament, trencar alguna cosa de tant en tant és ben agradable. I no és pas que estigui a favor del sofriment, però tampoc no ho estic del benestar." (75)
"(...) i per això declaro amb insolència que tots aquests sistemes excel·lents, totes aquestes teories per descobrir a la humanitat els seus interessos normals i veritables, per tal que aquella tendeixi necessàriament a aconseguir-los i esdevingui aleshores bona i generosa, no són per a mi res més que simples exercicis de lògica! Res més que exercicis de lògica! Perquè mantenir aquesta teoria de la regeneració del gènere humà a través de la recerca dels seus propis avantatges per mi és el mateix que... que afirmar, per exemple, com fa Buckle, que l'ésser humà s'endolceix amb la civilització i, en conseqüència, esdevé menys sanguinari i menys propens a fer la guerra.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
DOVLATOV
"Falsificar la llengua del camp és impossible. Perquè la condició principal és que ha de ser orgànica." (129)
DOVLÀTOV, Sergei. La Zona (apunts d'un vigilant de camp) 2009 Barcelona: Labreu edicions
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
DURRELL (LAWRENCE)
Justine
"-El compadeixo. Té el cor sec i només li queden els cinc sentits, com els trossos d'un got trencat." (27)
"Saps prou bé que mai no conto dues vegades la mateixa història de la mateixa manera. I això vol dir que menteixo?" (67)
"No depèn tot de la interpretació que donem al silenci que ens envolta? Essent així..." (199)
DURRELL, Lawrence Justine 1969, Barcelona: Aimà edicions S. A.
Balthasar
"la considero com un vell i cansat torniquet sexual pel qual suposo que tots hem de passar, com una mena de Venus alexandrina una mica guineu. Carall, quina dona no seria si fos verament natural i no se sentís culpable! La seva conducta li valdria un lloc al Panteó, però no podem enviar-la allà dalt amb una simple recomanació del rabí, aquest feix de deliris del vell testament. Què diria Zeus?" (113)
" A propòsit d'això, deia: "la veritat es capta directament, no s'hi pot arribar a través d'una escala de conceptes mentals."" (138)
""L'única manera d'ésser fidel al Temps" escriu, "és intercalar les realitats, car tot instant del temps les possibilitats són infinites en llur multiplicitat. Viure és escollir. Reservar perpètuament el judici i escollir perpètuament."" (218)
DURRELL, Lawrence Balthasar 1984, Barcelona: edicions Proa
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
FERRATER
(sobre la poesia de Carles Riba)
"(...) en aquests dos versos hi trobo l'expressió millor d'això que els deia que havia estat el resum de l'experiència de Riba, a la poesia dels seus darrers anys, de Salvatge cor, des de les Elegies fins el final, salvant l'interval dels oratoris, i d'aquesta actitud que ell tenia davant de la seva realització cultural i humanística, que és que, a darrera hora, ell pensava que sí: a la seva ànima, a la seva realització cultural, ell li podia estar agraït que havia reeixit, havia realitzat una cosa sòlida important, però que, a darrera hora, la seva vida havia consistit en el fet que el seu cos havia estat molt subtil i s'havia fet servir molt per la seva ànima. (...)
Això em sembla que es pot prendre també (...) com el resum de tot el que és la literatura i de tot el sentit de la poesia. (...) Les idees (quan algú és capaç de tenir-ne, com Riba n'era capaç) són el començament de la poesia, no pas el final. El final és, simplement, una pura (...) de les idees que hi havia al començament; però les idees no poden ser mai la finalitat de la poesia. Hem de tenir una mica de sentit comú: si tenim idees i les expressem en un poema, les idees les hem de tenir abans de començar a escriure el poema. Aleshores, si la finalitat del poema és de comunicar les idees, el poema és inútil, perquè les idees ja les teníem abans. (...) Ara bé: dins aquest panorama de la cultura, quin paper li correspon a la literatura i, més concretament, a la poesia? Li correspon simplement, el paper de cridar tota la cultura en general a la modèstia. A fer-li veure, a la cultura en general, que darrera de les meravelloses construccions intel·lectuals que són la teoria de Galois o la lògica de Gödel, que per sota d'aquestes meravelloses construccions, hi ha un ésser animal, un ésser físic, que som els homes, i que som els que hem fet totes aquestes arquitectures. (...) la poesia dels darrers anys de Riba és una gran poesia perquè està centrada en aquesta idea, i, sobretot, més que en una idea, podríem dir, en aquesta emoció: en aquest rebuig de tota ideologia i en el tornar a ser parents de les bèsties!"
FERRATER, Gabriel La poesia de Carles Riba 1979, Barcelona: edicions 62.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
HOFMANNSTHAL
"Qualsevol paraula encén una llum sobre aspectes d'allò observat, però també vela, enfosqueix."
"A la carta de Hofmannsthal se'ns mostra un autor que, des del principi, sent una absoluta impotència davant una feina que exigiria una facultat expressiva inexistent, una llengua desconeguda. Tal comprovació el durà, inevitablement, a la renúncia i al silenci."
BALDEWEG, Juan Navarro I un ensayo (dins de Una Carta d'Hugo Von Hofmannsthal, seguit de sis respostes, un assaig i amb un pròleg) (quasi sic.) Pre-Textos,2008.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
HÖLDERLIN
"El més proper, això que determina el nostre ésser en el seu fons, això que ens és permanentment present, això que ens acompanya tostemps menant-nos amunt i avall, aquí i allà, això, en fi, que ens mostra cada cosa, això que ens la fa veure com aquesta cosa, és el més invisible, el més inaparent, el més inabastable. Noms diversos ha rebut al llarg dels temps: dir-los seria inacabable.
(...)
Però en aquest afany hom corre el perill de passar-hi de llarg i d'abocar-se i abocar-nos a una frisança desbocada, d'endinsar-nos tots plegats en un erm sense límits, d'enfonsar-nos en un buit sense fons." (9)
CARBONELL, Manel, introducció dels Himnes de Hölderlin, 1981, Barcelona: Quaderns Crema.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
MANENT
Sobre la poesia de Carles Riba
"L'obscuritat de certs lírics prové de la intensitat amb què en ells es manifesta -per raó de llur riquesa interior- el caràcter indefugiblement ardu de la creació poètica. Com recordava Herbert Read, el poeta intenta una empresa impossible. Cerca l'emoció més íntima i essencial, la forma que vol crear la seva matèria, i hi confronta les idees ja fetes, els mots existents, les nocions corrents i cristal·litzades de la realitat. El seu problema és comunicar l'emoció intensament indivdualitzada, i en certa manera única -encara que es mescli amb una emoció col·lectiva-, usalt "els mots de la tribu". Per això els violenta, manipula singulars invencions verbals i inesperades metàfores. No és estrany que aquest procés projecti alguna ombra sobre el poema; així el vehement estiu posa, a moments, l'ombra d'un núvol sobre el pasiatge."
MANENT, Marià Poesia llenguatge forma 1973, Barcelona: edicions 62.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
NOGUERA, Laia
"És necessari ser cec per ser savi? Cec de què? La ignorància és no saber o saber una cosa que t’allunya de la saviesa? Renunciar al bastó que fins ara et sostenia. Admetre la ferida. Sentir la ferida. Ser captaire de ser.
La font apareix quan no tens res, quan ja no prens perquè l’únic que necessites és el cor obertíssim."
NOGUERA, Laia El desvetllat 2011, Revista Compartir, núm. 81, gen/feb/mar 2011
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
PESSOA
"Passar dels fantasmes de la fe als espectres de la raó és només ser mudat de cel·la. L'art, si ens allibera dels ídols absents i abstractes, també ens allibera de les idees generoses i de les preocupacions socials--ídols també.
Trobar la personalitat perdent-la--la fe mateixa abona aquest sentit de destí" (45)
"LLACUNA DE LA POSSESSIÓ
Res no es penetra, ni àtoms ni ànimes. Per això res no posseeix res. Des de la veritat fins a un mocador--tot és imposseïble. La propietat no és un robatori: no és res." (483)
PESSOA, Fernando Llibre del desasssossec 2002, Barcelona: Quaderns Crema.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
RILKE
"Les coses, el primer moviment del no ésser vers l'ésser. Les veiem expectants davant nostre, humils, però volen dir llur paraula.
(...)
El poeta, per tal de parlar amb elles, abaixa la veu, el vers es torna solament un murmuri, ple de simplicitat i de modèstia reverencial."
BOFILL, Jaume Rainer Maria Rilke (dins La cançó d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke) 1981, Barcelona: Curial edicions.
"Però aquí hi ha una cosa més temible: el silenci. Em sembla que en els grans incendis també esdevenen, de vegades, moments així, d'una gran tensió: minven els raigs d'aigua, els bombers ja no s'enfilen, ningú no es belluga. Sense fer soroll, allà dalt, una cornisa negra es decanta i una paret alta, darrera del qual s'arbora el foc, s'inclina en silenci. Tot es detura i hom espera, amb les espatlles encongides i les cares recollides en els ulls, el cop terrible. Així és aquí el silenci."
RILKE, Rainer Maria Els quaderns de Malte 1981, Barcelona: Proa
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
SALINGER
"l'starets explica al pelegrí que si repeteixes aquesta oració vegades i més vegades (al començament n'hi ha prou que ho facis amb els llavis), aleshores, finalment, ¿què passa? Que l'oració s'activa ella mateixa. Al cap d'un cert temps passa alguna cosa. No sé ben bé què, però les paraules se't sincronitzen amb els batecs del cor i et trobes que ja reses contínuament. La qual cosa té un efecte realment sensacional, místic damunt tota la teva personalitat. I és d'això, és clar, que al capdavall es tracta. És a dir, que ho fas per purificar-te tota la personalitat i obtenir una concepció completament nova de tot. " (58)
"Però et juro que he tingut una petita visió de la veritat (secció de les costelletes d'anyell) perfectament comunicable, al moment que la nena m'ha dit que els seus pretendents es deien Boby i Dorothy. Una vegada en Seymour em va dir --en un autobús dels que travessen la ciutat--: "Vés a saber per què tot estudi seriós i ben dirigit ha de comportar el fet de desaprendre les diferències, les diferències il·lusòries, entre nois i noies, animals i pedres, dia i nit, fred i calor." " (91)
SALINGER, J.D. Franny i Zooey 1990 Barcelona: EDHASA
"Si abans de posar-te a escriure recordessis que molt abans de ser escriptor eres un lector! Limita't simplement simplement a ficar-te aquesta idea al cervell i aleshores asseu-te ben immòbil i preguntat, com a lector, quina mena d'obra preferiria llegir Buddy Glass si podia escollir. El pas següent és terrible, però tan simple que gairebé no hi puc creure quan l'escric. Dedica't sense cap mena de vergonya a escriure aquesta obra. Ni tan sols no ho subratllaré. És massa important perquè ho subratlli. (119-120)
SALINGER, J.D. Pugeu la biga mestra, fusters i Seymour: una introducció 1992, Barcelona: edicions 62
"Els ensenyaria un elefant, si en tingués cap a mà, però deixaria que observessin l'elefant sense que en sabessin res més del que l'elefant sap d'ells."
Salinger, J.D. Justa abans de la guerra amb els esquimals 1986 Barcelona: Empúries
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
SLOTERDIJK
"En la literatura nada se consigue exhibiendo simplemente las viejas marcas. Aprendiendo a hablar obtengo también libertad respecto a aquellos signos que soy yo mismo. Seguramente no hay literatura sin esos tatuajes grabados desde el origen, pero, como tales, los tatuajes no son literatura, siguen siendo las monótonas huellas de un pasado no-pasado que se repiten obstinadamente, tan intemporales como el inconsciente y tan difíciles de educar como los instintos. Sin embargo, la distancia que se consigue o conquista más tarde en relación con las palábras básicas grabadas cuida de que afluyan nuevos signos, gracias a los cuales el mundo accede a transformarse en expresión libre. Cuantos más signos del mundo se agregan, más palidece también la vieja escritura de punzadas, y lo que podemos decir se aleja hasta lo irreconocible de aquello que se dice a sí mismo en nuestro propio cuerpo. Finalmente, en un mundo totalmente hecho de lenguaje, es la mera charla sobre las cosas, ya del todo alejada, la que se hace autónoma y circular. (...) esa unanimidad en todos los canales, todas esas conversaciones frívolas que se encuentran en cualquier redacción.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
VIDAL, Andreu
"(...) són les onades, el simple gest de l'aigua deixant cabre en el seu si."
"(...) Avui, però, no fa sinó provocar-me una clara i profunda admiració, una nítida enveja: qui pogués, com ella, tenir una infantesa tan llarga."
VIDAL, Andreu Obra poètica i altres escrits 2008 Mallorca: edicions del salobre.
