PUDOR DE DUBTE

recital a les terres del Cinto_mossèn@gmail.com

2012-05-22T05:47:00.000-04:00

Aquest dissabte
gresca i versos
orguenitzats
a Folgueroles!

nou article

2012-02-02T18:33:00.000-04:00

Heus ací el nou article sobre poesia a La Garriga Digital.

Mica en mica aprenc a redactar, que ja és prou.

vigília (4)

2012-01-08T08:53:00.000-04:00

El pollancre sec no dringa
ni tampoc claudica, allà
on vidres bruts són llàgrimes,
on la magrana
ja havia estat oberta
i assecada per l'hivern
i per tot allò de justícia.
Allà hi trobaren el que de molt temps
havia estat aferrat amb força
i era desconegut,
i podia ser tresor
o podia ser misèria
era, en tot cas, tremolor,
en tot cas una mica d'insomni
que feia perillosa la mirada.

No claudica ara el pollancre
ni és possible que claudiqui
tampoc l'ull, quan ja els ocells
se li han menjat tots els fruits,
i hi domina només la transparència.

És una nit sense focs
que afluixin el desassossoec
i tota per ser caminada
a les palpentes, la mirada.
Qui la du ja no estreny res
--estrenyia potser un caragol
o una espina d'atzavara.

vigília (3)

2011-12-28T09:03:00.000-04:00

Qui era aquell que, entre dues
llums, vagava privat de set
sense poder ni distingir
allò que li era propi--
i carregava replecs
que entenebrien el cant
malgrat ser aixopluc, també,
deixant a la intempèrie només
misèria, desprotegida
dels mots, com un turmell nu
sota la tempesta?

vigília (2)

2011-12-08T04:54:00.002-04:00

com feix de llum a la boca
on s'aproxima l'orella
per oir, no la mansa absència,
sinó res de nou, dels llavis
secs que no volen més aigua,
prô que murmuren encara...

vigília (1)

2011-12-07T05:32:00.000-04:00

però l'altre, amb ulls lívids,
des del prat albí -i no
de llum ni neu- masegava
tot allò no dit.

sota la creu (11)

2011-11-29T06:45:00.000-04:00

1.
hi ha un déu estancat en formes
precises de silenci,
on el somni
es desenmascara i on
massa gent ha volgut romandre
malgrat la llum irreal
i el so de la pedra al claustre.
Victòries, faules de fam
i una aurora per una sola
emoció, al caire de la troballa.

2
riure estèril,
fils de religiositat
lligant-ho tot, sense més ordre
que el teixit de la recerca
exposant un devassall
d'ossos que prenien vida
per qui els mirava amb fe.

sota la creu (10)

2011-11-21T07:49:00.001-04:00

arbres lluny semblant gegants
avançant i retrocedint
entre més copes d'arbres

calant olor
de les coses quietes
que no defuig
ni contradiu - ans s'uneix
a la boca closa
entre pollancres.

I tot allò que palpa,
perquè sigui més,
s'estremeix
malgrat siguin intents
i els despreniments no facin
res més que continuar
cap a un principi de ruines
i llum mai feta servir.

sota la creu (9)

2011-11-01T18:43:00.004-04:00

potser no hagués calgut
traçar intents amb polssim d'os:
indicis clars d'elisió,
com ara l'arbust blau
descobert fent la marrada,
apagava turons. Pàlida
la gent que aixecà la torre
de l'òliba i a una estèril distància
que els separava d'allò
inexplicable. Estèrils
els vins vessats i els encens,
per cremar encara, premuts
entre els dits. Una pregària
abrusada s'enclavava
a la gola, declinant.

sota la creu (8)

2011-10-19T05:49:00.002-04:00

d'allau era la remor
que prenien els nens
per ensenyar com el riu
clama. Des de lluny llençaven,
ho veien els grans, pedrots
contra cotxes i picaven
timbals, d'insomni donats,
però sense temps: instants,
encara només, de brums!
i Brams! i insitents esquelles
dels xais d'ulls buidats topant
i caient pels carrers bruts
de matinada, deixant
l'asfalt humit i de llana
uns rastres a les parets.

tot era allí i no ho veien,
deien les mans. Però, i el crit:?
Com ho és l'exèrcit en pausa
a la carena,també ho és
el plat fumejant a taula
i els nens engrapant la borla
de llana, marró i greixosa,
amb els peus a la banyera
i la mirada esbatanada
cap al forat del desguàs.

sota la creu (7)

2011-10-05T05:20:00.000-04:00

encara apamats per 'quest
sol cec, que ha de menester
una mà per a cada cosa,

i que desconeix el gest que és
donar, al camp exhalant, la mà

i no ferir res, només beure.

Heràclit

2011-09-23T04:50:00.000-04:00

37. Els porcs es rebolquen en el fang; els ocells en la pols o la cendra.

(Heràclit traduït del francès per Palau i Fabre, font: http://www.mallorcaweb.com/magteatre/)

sota la creu (6.1)

2011-09-22T05:42:00.002-04:00

uns cants vinguts de l'enlloc,
serien. Sobtat elogi,
reposant damunt metalls,
de rosada, o incendi
que amaga la branca encesa
de farigola i els ulls
orbs i perfumats d'orígen,
que ja saben. I la pregunta
de quin pa esdevé pa
i no pedra aürtada, sense
arrel, es calma a la boca,
grillada de naixements.

sota la creu (5)

2011-08-31T14:25:00.000-04:00

esdevindria només
si fos car com carn o cos
distant de llum i frisança
si sota la creu, els fills,
de roques massa ferides
en fessin cant.

sota la creu (4)

2011-08-30T15:34:00.000-04:00

d'Erial als deixebles de Saïs

de bona gana donaren
les cordes, els draps, llavors
i pedretes a qui no
podia retenir res.
i no las, sinó feixuc
d'un tremolor enorme,
ni encès ni apagat, estant
absort esperant rosada
o incendi, premia por.

de bona gana donaren
plor sec, sense recompensa.
margarides i lleons
però, amb llum tènue,
pentinaven vent.

sota la creu (3)

2011-08-29T03:07:00.000-04:00

ja no hi ha boscos per dir
però allà on és morta
la gana, terreny que apamen
fragments i notes esparses,
hi caminen brins d'incendi
orígens a la deriva.

sota la creu (2)

2011-08-18T08:42:00.001-04:00

hi ha exèrcits esperant
el declivi, expectants,
així mateix hi ha llimones
damunt la taula que marquen,
millor que la sang, els passos
desordenats -com qui fuig
sense moure's del poema-
d'una dansa. I segada
la pau, davallant la creu,
queden garfides les mans
sentint la paraula en cos
articulant el silenci.

sota la creu (1)

2011-08-12T19:04:00.001-04:00

els fills broten sota el somni
entre serralades que esgoten
el calvari que suposa
romandre
aquí, entre l'espaiada
temporalitat obrint-se
més i més, segons el somni
dicti, segons una mesura
corpòrea i desballestada

la voluntat que irradia
de les estelles òssies,
exhaustes
d'intentar articular-se,
reté, -sota serralada i ara que fuig el calvari-
entre les mans del poema,
l'aigua del poema...

assaig de l'ordre

2011-05-29T15:53:00.002-04:00

d'on he tret un cos tan fred
o quina misèria invàlida
m'haurà corromput els ossos?

pluja mineral voldràs
un núvol de recompensa
amb aquest ull.

com dir-te
si plou o no, la fondària
il·lustre d'uns ulls vermells
si el cos ho xopa tot els carrers lluents
oh, l'esclafir incontrolat
de les parets esfondrant-se

carcasses pregant volent
un ordre puntual

com dir-te si
tot aquest cos teu tant càlid
es mostra sencer vibrant

entrellucant els primers
passos del mateix:
ossos i estrelles?

2011-05-09T16:37:00.000-04:00

l'arbre que arrenca el salm

rep una veu de l'aglà
caigut

potser l'origen de la porta
que dóna la benvinguda
a la placenta buida--la bossa
de plàstic al cap de l'ermità.

més Erial

2011-05-06T04:01:00.001-04:00

prega per les lleganyes del despertar a la boca
i a la veu

mira els caminants rentar-se els ulls
en rius grocs de sofre

un cel corromput pel xerric blau
de les dents esfondra la història--reneix.

El cos dins
del cos s'agita per una alenada--les sirenes
a l'exili marcades com bestiar i amputades--recosides
amb cames de dona
reclamen la por amb esgarips inaudibles tot defuig
el seu alè material daurat d'espines.

troballa entre llibres més gruixuts

2011-05-05T02:02:00.000-04:00

"Car el sol entra en el Lleó i l'Estranger ha ficat
el dit dins la boca dels morts. Estranger. Que reia.
I ens parla d'una herba. Ah! quants bufecs de les
porvíncies! Quin confort en les nostres rutes!
Quina delícia la trompeta i la sàvia ploma amb
l'escàndol de l'ala.... "Ànima, filla meva, éreu d'una
maner diferent de la nostra"."

SAINT-JOHN PERSE ANÀBASI

Tir

2011-04-12T18:10:00.000-04:00

destral(l)s de vida
on
la nit-encara
es conté amb la seva mà
a la punta endins de la llança oberta,

passat l'eixam de silenci
s'estanca la mar -- cova
la larva de mosca.

dit embrutit:
no serà
pastor de brases o
regalèssia a la falda, ell.
Reuneix,
prop de Tir en flames, trossets de got.

3 gemmes

2011-04-09T05:07:00.000-04:00

els voltors
picotegen l'asfalt
al coll de la muntanya.

/////////////////////////////

branques donades

som inapamables.

el cargol avança

cap a les puntes

dels dits

prova de buscar els artells.

/////////////////////////////

la llum plana al cove

reposa prop de la catedral

si vessés de llençols...

escena a l'habitació dels havans/el dit del bosc

2011-03-24T07:49:00.000-04:00

si després dels ocells em pots dir el la...
   ROSA GARÚS

duia prestat fil telefònic, un cor cabdellat
   i una engruna humida com un capgròs de bassa
li obturava l'esòfag,

l'oncle, palplantat dins el seu cos
i amb el des compàs d'un ball etílic,
es resignava a la pregària

l'altre segregava cordill d'espart
de la boca
des de l'intestí prim
era una cançó que
es masegava entre les rajoles

damunt d'un camp desert
privats de realitat o somni
assedegats d'una misèria
que no es podia anorrear
ja més.

////////////////////////////////////

la seva ombra i la nou podrida

aixequen els braços els arbres invisibles

exhalen la pregària i un altre hivern

així no pot cremar res, ni un arbre
tenen només mans per palpar el començament
d'ells mateixos, així no crema res, ni la nou...
desenganyen de qualsevol indici de brot
i les pren l'unicorn
fa retrunyir els ossos endevins
marca quadratures
la llauna el picarol i quatre brides
reposen damunt la superfície
sota el sol

les mans que desenganyen

de qualsevol indici de brot

finalment assaboreix una dent.