aquesta nova paraula

dins el xiprer
es resumeix la posta

tot té color de fems a cinc
minuts del fangar
de fulles grises
a punt de caure
i de corbes de fil
elèctric penjant

el fred i el vent
es poden sentir a dins
i ni
això, ni aquest vent
que m'obra la porta
de la terrassa de l'estudi
(i que voldria jo
per tornar a escriure
com abans
ser caminant a
trompicons i batzegades
amb moltíssima fúria
(cec però endavant))
doncs ni aquest vent ni el fred
em desperten ni em donen
la nota que segurament
duen dins.

No volia tornar a escriure
així, no ho sé
sé que encara que les
paraules no vulguin dir re
(no puguin dir re)
que la fulla caient de l'arbre
no faci olor de fulla caient de l'arbre
ni les paraules siguin l'olor i el so que fan la fulla caient de l'arbre
(ni el gris que es gira de sota)
ni que després de la frase buida se senti el vent
que ha fet caure un món
i que avui arrossega el món
com el món...

encara que això no sigui així
i sabent que em deixo la majoria del poema
en algun lloc que no sé (que no és)

sé que puc baixar corrents
deixar la casa oberta
les portes petant

i perseguir corrents el vent
i corrents tibant
tots els músculs i els ossos
i saltant
agafar al fulla seca a l'aire
-sense que es trenqui-
i dur-te-la o si ens veiem mai més
dir-t'ho anys més tard
i tots dos saber dir
saber i dir
aquesta paraula.

casa del llac

Haus am see: me germana l'ha posat al blog, també, però em sembla tant (musicalment) bona, aquesta cançó, que crec que jo també l'havia de posar. He estat investigant (2 minuts) sobre el tio que canta i es fa dir Peter Fox (en realitat es diu Pierre Baigorry). Aquest element, (que sembla el germà bessó de'n Tom Waits) havia estat en un grup de Dancehall germànic anomenat SEEED (que tampoc no està malament).


Però ens centrarem en aquesta cançó: la música té punts de Dancehall, però podríem dir que el transcendeix i tot (les timbales, el riff de baix, el violí no acaba de ser ragga...). És d'aquelles que aconsegueixen -mesclant la música i el videoclip- crear Sensacions (que avui dia prou costa), i a més el tio ho aconsegueix combinant elements visuals bastant tòpics. Però qui no vol la pau d'una casa al llac, el fum que surt de la xemeneia (el plat calent) i la canya? Eh? Eh?

Ara que he sortit d'aquesta grip (amb la incògnita de si era la mal anomenada Nova) doncs això, ara que he sortit de la grip, trobo que és una bona forma de començar un dia.

I la gent que estigui a la festa de la UAB (o sigui tothom i totdon) moriu de cirrosis fills-de-puta!

(ara no me'l deix carregar, aneu, doncs a veure'l a http://lullprodigios.blogspot.com/ i de pas feu turisme blugueru)

GNURF

Avui deixarem de banda els poemets i les parides des empre i em centraré a explicar-vos (breument) què són les edicions GNURF.

Edicions Gnurf va sortir de'n Martí Porter i de les ganes que tenia d'autoeditar-se un conte pel seu compte i com ell volgués. Jo vaig veure el llibre el dia de la seva sortida, les Il·lustracions eren de la Manu (la seva filla) i tenia un format tot curiós; era fill de copisteria però era arreglat amb ganes i amor. (era el tenor del metropolitano)

(ei, Martí, potser no ho explico al peu de la lletra, però és que tinc memòria de peix).

Doncs li vaig preguntar què pretenia i em va dir que era una cosa seva i que si hi sortia el terme EDICIONS GNURF era per un pacte de quan el seu fill era un infant que dibuixava dinosaures.


Quadern 1/nu
I li vaig proposar d'editar amb un format semblant el recull de poemes que feia temps que tenia per casa i em va dir que oi tant endavant.


una història d'amor o un joc d'ous
Ell també li va proposar a una companya de tren, la Núria, (que havia estat veient com en Martí maquetava el llibret al tren) doncs li va proposar si volia fer-ne un, també. I així va sorti el tercer. On les il·lustracions van anar a càrrec de la seva filla, la Lola i els cuartos que en sortissin havien d'anar destinats a una bicicleta (em sembla que ara ja parlen d'un matalàs)

la dècima
I el quart doncs és un relat matemàtic que feia temps que estava parit (i que està guardonat amb el premi CIRIT de treballs de recerca) i que finalment, la Irene es va decidir de maquetar amb les il·lustracions de la Bàrbara Rof.

N'hi han més en camí.

Jo he fet un gran resum de la història.

què més? Ah, sí! vam fer una presentació de les Edicions ara fa un temps (les fotografies que podeu veure)

i ara hi ha una pàgina web: www.gnurf.com (també cortesia de la Bàrbara) o hi ha un petit ideari de portada, breus explicacions d'aquest col·lectiu i també dels llibres.

apa

el temps brunzeix en un camp i dos xiprers
l'ordi mou el temps fa el temps i tot és tard
brunzeix l'ordi i el negre i el verd i el verd o la
por vermella més vermella que mai es mou
el temps entre per dins i zigazagueja l'ordi
el temps brunzeix i la fulla que cau (d'on és?)
passa el camp i el temps -una fulla d'ara i per ara-
el temps brunzeix als camps el vermell i dos
xiprers batallen -com brunzeix el vent al camp-
l'ordi s'amaga als ulls dos
xiprers batallen una guerra
pura

brunzeix l'ordi el negre i el verd els dos xiprers batallen

l'ordi s'amaga als ulls

tot és tard

la por empremtes

la fulla

la seva por.

la vida així

silenci de l'escruixir de les vies i la llargada o la fluidesa rapidíssima

del silenci· l'escruixir del tren amb els vies o el conte que es fa i es

desfà el meu silenci la fluidesa de l'escruixir del tren el xiulet i el conte

fixant-se al buit el xiulet i el tren la fluidesa ·vagons vagons· intentar

esgarrapar el buit ningú no es fixa al buit res no s'hi enreda ningú no el mastega

el silenci de l'escruixir dels ossos i el silenci el silenci del llarg fluidíssim

xiulet llarg que llarg i els ossos la fluidesa dels ossos i les seves estelles

al silenci les seves estelles en el silenci el xiulet de les estelles la banalitat

la vida així.