Ressenya publicada a la Directa núm. 389. De la nota del preu del sopar del mosso, edicions Terrícola, 2015.
Enric Casasses deu
ser el poeta català que ha caminat més el territori, anant amunt i avall com un
ver Verdaguer, fent aquella tasca tan originària i circular d’escriure i
desplaçar-se. La seva trajectòria vital i poètica és d’una geografia molt rica,
igual que la fauna i flora que hi viu, que de resultes del seu parlar ha fet
reserves naturals de mots. No és estrany, doncs, que de tan agafat a la terra
(de tant agafat que sembla forà, per molts) s’hagi ajuntat amb l’editorial
Terrícola (uns altres extraterrestres) per reeditar un llibre introbable de
finals del segle XX. Terrícola té forces característiques que la fan una
editorial remarcable, aquí en destacaré dos: els llibres tenen un disseny
acuradíssim, a càrrec de l’estudi Can Cun. A més, estan fets seguint criteris
ambientals i de sostenibilitat; un fet molt lloable que fóra bo que obrís debat
a la resta del món editorial.
Ara anem al llibre.
De la nota del preu del sopar del mosso
és un conjunt llarg de poemes en prosa, escrits entre els anys setanta i
vuitanta –i d’això ja fa anys–, que ha estat reeditat afegint-hi una part que
en la primera edició no hi constava, L’Inventari
negre, que hi queda bé i no sobra pas. Per qui hagi llegit l’Enric
Casasses, es trobarà davant d’una cara nova, oposada a l’arquitectura fràgil de
Calç, que vindrà uns anys més tard.
En definitiva, el conjunt és una
primavera desfermada, indiscriminada i potent. Hi ha molta teca, per dir-ho
d’una altra manera, i corrents
subterranis de pensament que mouen el conjunt i que brollen aquí i allà: “Em tenen i em rebutgen. Perquè estan plens
de mi i no en volen saber res. I aquest no voler saber-ne res és una crosta,
que també la tinc, i que ha agafat aquest nom: « jo ».” És la Fera, el desig com a forma de subversió que es
belluga per tornar a despertar la sensibilitat del món, res més que una zona
erògena. Entremig (i en quantitats primaverals) també protesta, joc poètic, enginy i la mirada
atenta cap a tot allò que conforma la saviesa: “(...)Agafes la cullera amb un gest de l’avi que és un pont per sobre
de la riquesa i la pobresa(...).”
